Malgrat la bogeria d’aquest any infernal interminable i la inevitable cancel·lació d’una sèrie d’esdeveniments als que tenia previst a assistir, tot i així he aconseguit tastar una gran quantita de vins de diferents punts d’Espanya i sobretot de Catalunya ja que és on visc. Com que ha estat l’any que ha estat, només n’he pogut tastar uns 800 que han sortit al mercat aquest any, que ve a ser un 20% menys del normal per mi però ha estat una massa crítica més que suficient per arribar a la meva llista anual dels “Millors Vins Catalans”.
Aquesta mena de llistes sempre tenen un punt presumptuós perquè no és possible físicament tastar absolutament tots els vins en existència, però tal i com vaig fer amb els Millors vins catalans del 2019 (en anglès) o fins i tot amb l’elecció del Millor vi català del 2018, del que es tracta és de posar en valor alguns dels vins que m’han cridat més l’atenció durant l’any i que segons una definició o altra es podrien considerar “els millors”. Però òbviament això no vol dir que siguin els únics, ni que si em poses a fer la llista en un altre moment me’n sortirien més. En tot cas, tots són vins molt recomanables que us faran gaudir.
A diferència de llistes anteriors no he triat un únic vi singular com l’absolut millor de l’any, sinó més aviat una selecció de vins excepcionals per diferent motius sense cap ordre especial. Pels subscriptors al web al final del article hi ha les notes de tast, els preus i els que tenen una excel·lent relació qualitat-preu (la meitat de la llista!).
- Recaredo – Enoteca Reserva Particular 2004
Quan vaig tastar aquest vi fa alguns mesos vaig saber immediatament que seria un dels meus vins “Top” d’aquest any i segurament un dels millors vins escumosos que he tastat mai de tot el món. Però si voleu saber-ne més detalls, en el seu moment vaig escriure’n un article (en anglès). - Mas Martinet – Els Escurçons 2017
Sens dubte aquest vi podria sortir a la llista cada any, ja que malgrat que cada any la vinificació és una mica diferent i hi ha una constant experimentació i evolució, cada any és una expressió brutal de la garnatxa del Priorat. El del 2017 té alguna cosa encara més especial que altres anys perquè malgrat que va ser una anyada calenta, va resultar molt positiva per aquesta vinya d’alçada resultant en una de les millors del celler. - Vins el Cep – OT Blanc 2019
Durant els tastos pel meu Reportatge sobre el Xarel·lo durant la primavera, aquest vi de Vins el Cep va destacar. No perquè fos és el vi amb més punts del grup però perquè pel preu que té no es pot trobar una expressió millor del xarel·lo, i a més és ecològic! Pels que vulguin gaudir d’un xarel·lo pur i sense interferències, no poden deixar escapar aquest vi. - Oller del Mas – Càndia 2018
Aquest vi hauria d’haver format part del meu recent Reportatge de la DO Pla de Bages però com que el vaig tastar al celler amb l’enòleg i no a cegues com sempre és la meva norma, doncs no el vaig poder incloure. Però no puc deixar de recomanar-lo aquí perquè és un dels vins que he trobat més interessants i emblemàtics d’aquesta DO poc coneguda fora de Catalunya. Es tracta d’un cupatge bàsicament de varietats locals (sobretot Sumoll, Garnatxa i Carinyena), i també trobo que té un preu molt raonable en relació a la seva alta qualitat. - Mas Alta – Cirerets 2017
No és gens fàcil fer un vi que destaqui a la línia mitja d’un celler. Ha de ser alhora excel·lent i no massa car, i també un perfil atractiu però que no faci ombra als vins de la gamma alta. El Cirerets aconsegueix aquesta fita amb escreix i per això és un vi al qual sempre torno i sempre en tinc alguna ampolla a casa. I no només és un vi excel·lent, sinó que per mi també és la resposta perfecta a la pregunta de ‘Què és el Priorat?’. Al Priorat hi ha altres vins amb un perfil semblant a aquest, com per exemple l’Idus de Vall Llach, el Coranya de Sangenís i Vaqué, o el Salanques de Mas Doix, però volia recomanar aquest perquè trobo que no rep l’atenció que es mereix ja que sovint es perd una mica en el catàleg dels vins del celler Mas Alta que són tots recomanables. - Bàrbara Forés – El Templari 2019
Aquest vi és pura emoció. És d’un dels meus cellers de capçalera de la DO Terra Alta, i per primera vegada fet 100% amb Morenillo, una varietat de raïm autòctona molt curiosa i força escassa que fa poc va ser autoritzada. En els darrers temps he tingut la sort de tastar bastants vins d’aquesta varietat i mai m’han decepcionat. Aquest vi n’és un exemple fantàstic i als que li hagi agradat tant com a qui els recomano tastar també l’escumós fet amb mètode ancestral també 100% Morenillo, dins de la seva línia anomenada “En Moviment”. - Arché Pagès – Cartesius Rosat 2019
Fa temps quue un rosat que molts crítics parlen del vi Pla dels Àngels del Celler Scala Dei com el millor rosat de Catalunya, i no seré jo qui digui el contrari tenint en compte que la seva anyada 2019 va renovar-me la meva targeta del club de fans. Però aquest rosat del celler Arché Pagès de Capmany a l’Alt Empordà em va fer caure de cul quan el vaig tastar pel meu Reportatge sobre la DO Empordà (en anglès) aquesta primavera passada. Deliciós i golós, fresc i expressiu, és una mostra perfecta del caràcter creatiu i “tocat per la Tramuntana” de l’Empordà. No deixeu de tastar-lo encara que sigui durant aquest hivern, ja que els rosats ben parits es poden gaudir durant tot l’any. - Acústic Celler – Auditori 2016
A vegades tinc la sensació que l’Albert Jané fa tant de temps que de manera constant fa bona feina al seu celler a Marçà dins la DO Montsant, que sovint ens obliden de donar el reconeixement que toca als seus vins. Durant els tastos pel meu últim Reportage sobre la DO Montsant (en anglès), vaig tenir ocasió de recordar com de bons són els seus vins any rere any, i sobretot em va cridar l’atenció la solidesa del seu vi Auditori que sempre és una oda perfecta a la garnatxa de la DO Montsant (demostrant que té el seu propi caràcter diferenciat de la de la DOQ Priorat). - Mas d’en Blei – Clos Martina 2015
Quan parlem de la garnatxa blanca, normalment ens ve al cap la Terra Alta ja que allà realment s’hi troba a casa. Però també és la protagonista de molts dels (pocs) vins blancs que es fan al Priorat. La llicorella li sol donar més pes i concentració, però en el cas d’aquest vi aconsegueix mantenir un caràcter delicat, amb un ventall de matisos y una frescor increïble per ser d’una anyada càlida com va ser la 2015. - Toto Marqués – Prades 950 2016
Vet-ho-aquí un vi únic i atípic ja que ve de la zona de Prades (sí, la mateixa on fan les famoses patates). Tècnicament hauria de formar part del paraigües de la DO Tarragona ja que Prades és al Baix Camp, però les vinyes d’alçada al peu de les muntanyes de Prades realment no tenen res a veure amb les vinyes molt més costaneres de la DO Tarragona. Per més detalls, en el seu moment vaig escriure un article sencer (en anglès) sobre aquest vi captivador. - BONUS TRACK! Roig Parals – l’Eròtic 2017
No em puc resistir a tancar aquesta llista amb una nota dolça afegint un dels vins que més m’ha sorprès aquest any, que també va ser el que va rebre la puntuació màxima al meu últim Reportatge sobre la DO Empordà. Es tracta d’un nou vi dolç del celler Roig Parals, però a diferència de la majoria dels dolços que es fan a l’Empordà que són de garnatxa o moscatell, aquest és de carinyena. Vellutat, sumptuós, i en definitiva, ‘eròtic’. Una gran addició al paisatge dolç de l’Empordà.
Doncs ja ho tenim. Amb un altre any, un altre reguitzell de vins a la memòria. Tal com he aclarit al principi, aquests no són ni de bon tros els únics vins catalans excel·lents que podeu trobar, però són un punt de partida per explorar. N’hi ha molts i molts més que recomano tastar, i pels que llegueixen l’anglès podeu trobar-ne uns quants al meu arxiu d’articles sobre vins catalans o als meus extensos Reportatges regionals. Salut!
Salut i bon beure a tot!
